FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia anual del gènere Petunia, de la família de les solanàcies, densament pilosa i glandulosa, de fulles ovades i de flors en forma d'embut, de colors diversoso matisades, originària d'Amèrica del Sud i amb diferents races de conreu, plantada com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les verbenàcies, grisenca, de tiges ajagudes, fulles oblongues, crenades o lobades, i flors de colors diversos aplegades en glomèruls llargament pedunculats, conreada en jardineria (Verbena hybrida). carmelitana blava Planta herbàcia de la família de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària de diversos països europeus i africans, com ara Suïssa, Liechtenstein, Burundi, el Congo, la Costa d'Ivori, el Txad, etc. Unitat monetària de França, Bèlgica, Luxemburg, Andorra i Mònaco anterior a l'adopció de l'euro. Moneda d'un franc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fer poblacions als marges i als prats secs, de diversos gèneres i espècies. fenàs de marge Fenàs de fulles agudes poc o molt glauques, i espiguetes sovint arquejades, disposades en raïm, freqüent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra sense produir moviment. Pressió estàtica. Energia estàtica. Electricitat estàtica. Relatiu o pertanyent als cossos en estat de repòs o d'equilibri. Branca de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri dels sistemes de forces. estàtica comparativa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació de primacia i subordinació que lliga les persones que ocupen rangs desiguals en una organització. Jerarquia social. Jerarquia de classes. Ordre de subordinació dels diversos graus eclesiàstics. Persona de categoria dins una organització. Una alta jerarquia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversos carpels, lliures o soldats entre ells, pròpies de l'Àsia oriental i d'Amèrica, a la qual pertanyen les magnòlies i el tuliper. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pneumoconiosi provocada per la inhalació de pols d'alumini, de silicat d'alúmina, de bauxita o d'esmeril. Pèrdua de resistència del formigó fet amb ciment aluminós a conseqüència dels canvis fisicoquímics que experimenta aquest ciment per l'acció de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells forestals de l'ordre dels piciformes, de mida mitjana o petita, amb el bec llarg i agut i la llengua també llarga, que empren per a foradar els arbres i agafar insectes, de cua curta i rígida, i de veu potent, a la qual pertanyen els diversos pigots. Individu d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dipòsit d'aigua, generalment en un jardí, per a tenir-hi peixos vius. Dipòsit d'aigua destinat a banyar-s'hi, a nedar o a practicar-hi diversos esports relacionats amb la natació. Lloc on es llencen algunes matèries sacramentals, com l'aigua del baptisme, les cendres dels [...]
